Respiri
Quan estreneu? El dissabte? Ja? I com ho porteu? Esteu nerviosos? Probablement les frases que més vegades he sentit i hauré de sentir aquesta setmana… Doncs sí, estic nerviosa, estem nerviosos. I cadascú ho porta com bonament pot o sap, jo crec que els dies previs a una estrena són dignes d’analitzar ben a fons, tots plegats estem experimentant una de canvis d’humor per segon que em sembla a mi que ni el millor dels psicòlegs sabria donar-nos un diagnòstic mitjanament encertat.
Jo que sóc una persona de naturalesa tirant a nerviosa i amb certa tendència a sobre dimensionar les coses, durant aquests dies em toca fer un gran esforç per respirar fons, sembla fàcil, eh? Però ara mateix si em despisto una mica, m’oblido fins i tot de respirar, el que fa que no m’arribi oxigen al cervell, no pugui pensar amb claredat i no vegi més enllà de les quatre parets del teatre.
Així que no paro de dir-me a mi mateixa “Ei! No s’acaba el món un cop estrenats, la vida segueix!” o “no es pot agradar a tothom, per gustos colors!” o “En realitat ningú s’ha mort mai de vergonya…” o “si no ho veus clar, sempre ets a temps de marxar corrents i no tornar mai més”.
Per sort, dies com avui fan que torni a tocar una mica de peus a terra i confiï en el que estem fent, aquests dies en els que anem tots a una (o com diu el David, que remem tots cap al mateix puesto) fan que se m’oxigeni el cervell i pugui respirar profundament, llavors l’estrena ja no m’espanta i sóc capaç de disfrutar d’aquests dies previs a la gran estrena, perquè la realitat és que durant aquests dies no pot existir res més enllà de les quatre parets del teatre i aquest luxe només te’l pots permetre aquests dies d’abans d’estrenar.
Així que penso concentrar-me moltíssim per respirar més profundament que mai i gaudir d’aquests dies de fantàstica bipolaritat. I si no m'ensurto, sempre som a temps de marxar corrents i no tornar mai més…
