Tres en una
Des del primer assaig m’ha resultat prou fàcil posar-me a la pell de la Sandra, una noia poruga, insegura, una mica ridícula, a vegades fins i tot patètica, però molt adorable. Ha estat una mica més complicat arribar a ser l'Olga, una tia que a simple vista té les coses molt clares, és forta i no té por dels canvis, o això em vol fer creure. I no parlem de l’ATS que a hores d’ara encara no entenc ben bé com pensa, de moment l’únic que tinc clar és que es desviu pels altres, pecant una mica massa de Maria Teresa de Calcuta.
La Sandra té una mica de por, l’Olga està una mica perduda i l’ATS una mica cansada. Les tres tenen personalitats molt diferents i a la vegada tenen un munt de coses en comú, probablement es farien amigues si anessin a fer un cafè juntes. Suposo que parlarien de Colòmbia, de cases encantades, de Garcia Márquez i sobretot de superar-se a elles mateixes. Perquè al cap i a la fi això és el que volen aconseguir; superar-se per poder ser una mica millor, cadascuna d’elles a la seva manera.
Tot plegat és un lio, però a mesura que anem assajant cada vegada em resulta més divertit passar d’un cos a l’altre en 5 segons. A poc a poc anem trobant les similituds i les diferències entre totes elles. I estic disfrutant molt amb els conflictes interns que em crea pensar com l’ATS, riure com la Sandra o poder-me moure com l’Olga.
Eh! Que ho aconseguiré eh, ho tinc tan clar com que la Sandra acabarà entrant a la casa encantada.
