Escenografia
L’escenografia en aquesta obra ha estat un procés que ha anat esdevenint amb l'evolució dels personatges.
El fet de treballar un text amb poques acotacions m'ha (i ens ha) permès anar construint a poc a poc. Fet que ha estat tan difícil com emocionant.
Teníem clar, des de l'inici, el joc que oferia el text amb una dramatúrgia pensada únicament per a dos actors, que podien ser dos, i també sis, o un de sol, o moltes persones. A mida que avançàvem en la posada en escena i en el què volíem explicar vàrem definir la importància de l'espai on es trobaven aquests personatges i, per tant, l'escenografia.
Així, l’escenografia ha esdevingut un personatge més, i el cub i les seves parets ens delimiten un espai que acompanya als nostres personatges en la seva fugida, fins que, podríem fins i tot dir, acaben fugint d’ells mateixos. O potser no. Un personatge que és un entorn hostil, o un lloc on refugiar-se, i que, com els personatges al llarg de l'obra, es va despullant.
I en aquest joc de fugir i trobar-se és on l'espai, al principi, delimita per anar-se obrint fins a quedar-ne l'essència, del que és impossible fugir, tant aquí, com a l'altre banda de l'oceà.
Aquestes reflexions van concretar-se en un llenguatge minimalista i simètric, que és troba en tota l’estètica de l'obra, també en els elements del vestuari i l'atrezzo.
L'espai escènic ens amplia l'espai de l’escenografia en cert moments, i el disseny de llums ajuda a trobar el contrast de colors escollits des d'un principi per al vestuari i que, en l'escenografia, ens ajuden a diferenciar els espais i la relació dels personatges que la integren.
