Ara també és teatre
Després d'algunes setmanes de residència i de treball intens crec que puc anar distingint què fa funcionar un procés d'assajos i què no. Aplicar-ho en el fragor de la batalla ja és una altra cosa. Però almenys en sóc conscient.
Bàsicament és això: donar-nos temps, cuidar-nos, tenir paciència i poder parlar. Parlar menys no és garantia d'estar treballant. Ni parlar més tampoc, és clar. Depèn de cada cas.
I perdonar, també. Sobretot. Fer teatre implica tanta gent que fer teatre és bàsicament perdonar. Hem de gaudir i respectar el tempo artesanal, de cocció del teatre. Almenys del teatre que ens agrada. Ens ho hem de poder permetre tot, a priori. Després ja es veurà.
Trobar l'equilibri entre acció i reflexió és difícil. També ho és saber on acaba l'obra de teatre i comença el propi orgull. Hem de saber comentar sense presses i reflexionar en tranquil·litat sobre el que anem trobant en el camí.
Teatre no és només el que farem els caps de setmana al setembre, és a dir, el resultat. Això que fem ara, és a dir, el procés, també ho és. Nosaltres som els nostres propis espectadors, en aquesta fase. I hem de donar un bon espectacle.
