És el dia de la Sandra
Monòleg de la Sandra.
Premissa: Com si fos un programa de ràdio 'casero'. Imitant la veu i la intenció d'Iker Jiménez. Els cascs podrien ser exageradament grans i, visiblement, de locutor (potser no cal compartir els auriculars amb el germà).
La Sandra incorpora gestos per donar peu a la mímica jugant amb el text. Aquests gestos potser estaran presents?
Aspectes en escena: suat. La idea de com els objectes influeixen en la història. Apareixen o els aniran a buscar (destí) tot és més joc. Com la caseta de nines. Els objectes també poden influir amb les reaccions i obligacions dels personatges.
